Fa uns quants dies, aprofitant la meva estada a la ciutat, vaig quedar amb la meva estimada Mercè per sopar a un restaurant xinès. Em va explicar que feia temps li passava pel cap fer un bloc, però que no sabia per on començar i que volia que jo també en fos partícep.
Entre mossegada i mossegada del rotllet em va comentar que el que volia era fer alguna cosa personal, explicar allò que no s'atrevia a contar-li a ningú i aprofitar l'anonimat que pot arribar a donar la xarxa per a fer-ho sense ser reconeguda.
Vaig acceptar. Vaig prometre-li que col·laboraria al bloc. Sé que poder em vaig precipitar, però poder en va tenir culpa la gerra de sangria que ens vam beure entre les dues, i els tres "lingotassos" de licor de flors. Encara no se ara per quin camí el vol portar, de fet ni sé a que ve aquest títol, però em va encomanar la primera missió: fer el pròleg, el post 0 vaja.
Així que jo, poc més puc aportar. Només donar-li un consell a la meva amiga: que disfruti, que tregui tot el que porti a dins i expliqui el que li vingui de gust com ella vulgui.
Entre mossegada i mossegada del rotllet em va comentar que el que volia era fer alguna cosa personal, explicar allò que no s'atrevia a contar-li a ningú i aprofitar l'anonimat que pot arribar a donar la xarxa per a fer-ho sense ser reconeguda.
Vaig acceptar. Vaig prometre-li que col·laboraria al bloc. Sé que poder em vaig precipitar, però poder en va tenir culpa la gerra de sangria que ens vam beure entre les dues, i els tres "lingotassos" de licor de flors. Encara no se ara per quin camí el vol portar, de fet ni sé a que ve aquest títol, però em va encomanar la primera missió: fer el pròleg, el post 0 vaja.
Així que jo, poc més puc aportar. Només donar-li un consell a la meva amiga: que disfruti, que tregui tot el que porti a dins i expliqui el que li vingui de gust com ella vulgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada